Entries from December 2007 ↓

Aquest cap de setmana, per fi, he anat a Pineda. Ja feia gairebé un mes que no pujava; entre treballar i estudiar, ja se sap. Fins i tot començava, com passa sempre que fa molt de temps que no estem a un lloc o que no veiem a algú, a recordar només coses agradables del meu poble.

El viatge en tren ja no ajuda. Les cares esgotades i llargues són contagioses; tot plegat et porta a un estat d’apatia que comença a completar aquella memòria parcial de bons records.

Surto de l’estació i pujo pel carrer de mar cap a l’ajuntament. No fa pas massa fred, ni massa vent. Són tot just les sis de la tarda però gairebé no es veu ningú pel carrer. Qui volta ho fa amb vergonya, ràpid. El carrer és només un tràngol, un tràmit pesat. No hi ha res a veure, ni cap motiu per aturar-se enlloc. Em ve al cap la descripció que fa Josep Pla de la pensió en la que viu al seu carrer estret: un negoci que s’aguanta per inèrcia, que es porta sense ganes, apàticament. Massa sovint Pineda encaixa en aquesta descripció.

Nom i cognoms:
Susana Rodríguez Navarro

Professió:
Estudiant i caixera

Cada quant temps visites Pineda de Mar?
Els caps de setmana després de sortir de la feina

Quan vas deixar de viure, diàriament, al poble?
Quan vaig començar els meus estudis a la Universitat

Per què vas marxar?
Per estudiar la carrera.

Què trobes més a faltar?
El poble en general i el fet d’estar amb la família.

Què creus necessari per a que la gent jove no marxi fora?
Poder fer la seva feina desde Pineda.

Culturalment, què creus que hi manca?
No crec que manqui res sincerament. En general estic contenta amb les activitats i institucions del poble.

T’agradaria tornar?
Sí, de fet m’agradaria poder treballar al mateix col·legi on vaig estudiar, al Jaume I, donant classes a noves generacions.

Ho veus possible?
Sí. Tinc l’esperança de que així sigui.