Titus Roig

Nom i cognoms:
Titus Roig Puig

Professió:
Trànsit d’estudiant a professional, amb tot el que això comporta d’incertesa.

Cada quant temps visites Pineda de Mar?
Cada dues setmanes, més o menys.

Quan vas deixar de viure, diàriament, al poble?
Fa 7 anys.

Per què vas marxar?
Per anar a viure a Girona, on he cursat estudis universitaris.

Què trobes més a faltar?
És complicat respondre perquè al meu cap s’associa Pineda amb quasi tots els records infantils i persones properes. Entenent que la pregunta va més destinada cap a allò desvinculat de les nostàlgies particulars, se m’acudeixen coses com la tranquil·litat, el clima temperat de la costa, refrescar-se a la platja durant les tardes d’estiu, el Cau, el cineclub Garbí (és de Malgrat de Mar però dóna cobertura a l’Alt Maresme) i, per què no, els intríngulis de la societat pinedenca. Ah! M’oblidava d’un parell de coses: la primera, la part baixa del Carrer de Mar, on encara queden dempeus –és estrany!- unes cases antigues del barri de pescadors. També diria la Festa Major, però com que sempre hi fitxo… podríem dir la Desfesta Major i, sobretot, el Complot. Buf, quantes coses!

Què creus necessari per a que la gent jove no marxi fora?
Parteixo de la base que la gent jove de la pregunta es refereix a aquelles persones amb un caràcter més aviat inquiet i amb uns condicionants econòmics/socials favorables. D’entrada diria que no són la majoria, tot i que aquesta dada la desconec.
Però responent a la qüestió, penso que el problema nuclear de Pineda és la seva pèrdua d’identitat com a poble (és realment un poble encara?), deguda principalment al seu creixement d’habitants absolutament desmesurat durant decennis i a una manca de gestió d’aquest fenomen per part dels governs municipals respectius (desatenent un factor tan important com és la cohesió identitària), entre altres. Fem-nos la pregunta: què caracteritza a un pinedenc/a? El patrimoni historicoartístic està descuidat (l’aqüeducte romà, etc.) o en perill o destruït (Cal Vedat) i resta molt desconegut, el patrimoni natural contínuament atacat (asfalt del camí de la riera, per exemple), la memòria com a poble agrícola, pescador o industrial tèxtil no reivindicada (per què no tenim un centre d’estudis local amb beques per a investigadors?). Tal i com estan les coses, amb el gran atractiu que ofereixen les grans ciutats pel jovent, la única carta que poden jugar els pobles sense grans encants és l’estima per part dels seus habitants. I Pineda, per dir-ho d’una forma molt crua, té molts motius per no ser estimada.
Així que acotant-me d’una vegada a la pregunta, crec fonamental per evitar l’èxode de joves un canvi de rumb en la política municipal, potenciant actes festius, recuperar-ne de tradicionals i crear-ne de nous per tal que la població pinedenca en el seu conjunt s’impliqui més en la vida col·lectiva, així com un treball amb el petit comerç (impedint la despersonalització dels grans centres comercials) i sobretot, mimar molt més les entitats i associacions del poble. Per no parlar d’una aturada en sec de noves construccions, recuperació d’espais naturals, i menys agressions al casc antic del poble, tot entès amb la finalitat d’embellir Pineda i els seus racons. També caldria un major compromís dels centres educatius amb la formació dels nens i nenes cap a un respecte i coneixement del territori que els envolta, així com la seva història.

Culturalment, què creus que hi manca?
Francament trobo que per ser 25 mil persones la oferta és massa limitada. Em sembla perfecte i necessari que es mantinguin les associacions més tradicionals i arrelades a la comunitat, però trobo que falten iniciatives innovadores que intentin engrescar als vint mil que no en participen. Idees? Recuperació del Complot, més heterodòxia en la gestió de la Sala Municipal d’Exposicions, marxes populars (també de nocturnes) pel parc del Montnegre, més concerts a l’aire lliure destinats als joves, un espai de projecció de pel·lícules, i sobretot, un casal o centre cívic potent i dinàmic que coordinés i difongués tota la oferta (entenc que Can Comes queda molt lluny, d’això).

T’agradaria tornar?
Tristament puc dir que no. Tot i que això no vol dir que me n’oblidi per sempre més. Pineda forma part de mi, i com a poble que m’ha vist créixer, sempre hi tindré una vinculació sentimental.

Ho veus possible?
M’agradaria pensar que sí, però l’Alt Maresme està tan fotut!