Pensavem que potser les coses canviaríen amb un nou govern al nostre poble, però es veu que res canvia, els que són a dalt segueixen movent-se pels mateixos interessos. El festival sísifo, proposat per un grup de joves de Pineda, semblava que seria una realitat, però, com no, tot allò que s’intueixi abans d’unes eleccions no deixa d’ésser un miratge.

Aquest cap de setmana, per fi, he anat a Pineda. Ja feia gairebé un mes que no pujava; entre treballar i estudiar, ja se sap. Fins i tot començava, com passa sempre que fa molt de temps que no estem a un lloc o que no veiem a algú, a recordar només coses agradables del meu poble.

El viatge en tren ja no ajuda. Les cares esgotades i llargues són contagioses; tot plegat et porta a un estat d’apatia que comença a completar aquella memòria parcial de bons records.

Surto de l’estació i pujo pel carrer de mar cap a l’ajuntament. No fa pas massa fred, ni massa vent. Són tot just les sis de la tarda però gairebé no es veu ningú pel carrer. Qui volta ho fa amb vergonya, ràpid. El carrer és només un tràngol, un tràmit pesat. No hi ha res a veure, ni cap motiu per aturar-se enlloc. Em ve al cap la descripció que fa Josep Pla de la pensió en la que viu al seu carrer estret: un negoci que s’aguanta per inèrcia, que es porta sense ganes, apàticament. Massa sovint Pineda encaixa en aquesta descripció.

Nom i cognoms:
Susana Rodríguez Navarro

Professió:
Estudiant i caixera

Cada quant temps visites Pineda de Mar?
Els caps de setmana després de sortir de la feina

Quan vas deixar de viure, diàriament, al poble?
Quan vaig començar els meus estudis a la Universitat

Per què vas marxar?
Per estudiar la carrera.

Què trobes més a faltar?
El poble en general i el fet d’estar amb la família.

Què creus necessari per a que la gent jove no marxi fora?
Poder fer la seva feina desde Pineda.

Culturalment, què creus que hi manca?
No crec que manqui res sincerament. En general estic contenta amb les activitats i institucions del poble.

T’agradaria tornar?
Sí, de fet m’agradaria poder treballar al mateix col·legi on vaig estudiar, al Jaume I, donant classes a noves generacions.

Ho veus possible?
Sí. Tinc l’esperança de que així sigui.

Nom i cognoms: 
Francesca Viana Catalán

Professió:
En recerca, Però vaig estudiar història de l’art.

Cada quant temps visites Pineda de Mar?
Ara feia gairebé un any que no la visitava, però quan no hi ha un munt de kilòmetres pel mig acostumo a anar cada dos o tres setmanes per veure a la mare.

Quan vas deixar de viure, diàriament, al poble?
No recordo exactament, però crec que va ser l’any 2000. Tot i així, he passat llargues temporades a Pineda després del “trasllat”.

Per què vas marxar?
Perquè començava la carrera i havia triat fer-la a Barcelona.

Què trobes més a faltar?
Del poble, el mar i la muntanya. De la llar moltes coses més.

Què creus necessari per a que la gent jove no marxi fora?
Si la gent jove marxa fora per motius personals o perque prefereixen la ciutat, Pineda no té res a fer. Un poble mai podrà oferir les mateixes coses que una ciutat com Barcelona o Girona per exemple.

Ara bé, com a poble Pineda està bé. Té platja, muntanya i un munt de bars. I per viure, encara que l’habitatge és caríssim, no ho és més que altres llocs.

D’altra banda, si els bars o discoteques amb música comercial no són la teva manera de passar-ho bé, no hi has de fer res a Pineda. Culturalment, de Pineda no podem ni parlar-ne.

Culturalment, què creus que hi manca?
Per començar, una llibreria digna i un cinema. Videoclubs amb una oferta més interessant i un centre cultural que també aposti, a més de per la dansa del ventre, per cursos d’art i humanitats.

T’agradaria tornar?
La veritat és que no.

Ho veus possible?
No més difícil que viure a Barcelona.

Nom i cognoms:
Albert Pérez Fernández

Professió:
Estudiant

Cada quant temps visites Pineda de Mar?
Cada cap de setmana, encara que ara mateix estic a Alemanya fent un erasmus des de
fa dos mesos, per tant, aniré a Catalunya per Nadal 8 dies, i l´any que ve suposo
que hi tornaré per Setmana Santa potser.

Quan vas deixar de viure, diàriament, al poble?
Fa uns set anys que visc a Girona, per tant, des del 2000 més a menys.

Per què vas marxar?
Per estudiar a la Universitat. Vaig estar un any anant a la UB, pero no em van agradar algunes coses d’alla i vaig decidir demanar un trasllat d’expedient a Girona. A més, m’havia d’aixecar molt aviat per agafar el tren, alguns dies fins i tot abans de les 6. A Girona estic molt millor al pis que hi tinc llogat.

Què trobes més a faltar?
Particularment hi trobo a faltar una escola oficial d’idiomes.

Què creus necessari per a que la gent jove no marxi fora?
Per demanar que no quedi, no estaria gens malament una universitat i una escola oficial d’idiomes. Que ningú pensi que és descabellat. Prop d’on visc aquí a Alemanya hi ha un poble que es diu Clausthal-Zellerfeld, el cual té 15.000 habitants i una universitat bastant prestigiosa. Aixó en el meu cas, hi haurá altra gent que marxará per altres motius, és clar.

Culturalment, què creus que hi manca?
Pineda té uns 25.000 habitants, aixó vol dir mai arribará a tenir les prestacions d’una ciutat; per tant no pot satisfer les aspiracions que tenim els joves, en el meu cas cercar una universitat, amb el que aixó comporta: una bona biblioteca, una bona videoteca, moviment cultural, vida i oferta nocturna, conéixer gent d’altres paisos que ve a estudiar…

T’agradaria tornar?
És clar, de fet hi vaig cada cap de setmana, encara que ara mateix no puc. Hi tinc la familia i els amics, sempre m’agrada passar uns dies a Pineda.

Ho veus possible?
Quedar-se a viure a Pineda essent jove és limitar-te a tu mateix. El món és molt gran, i avui dia tenim les companyies low cost al costat. Per tant, ara per ara, no veig possible limitar la meva vida essent jove. En un futur podria ser.

¿AQUEST ES EL SENY CATALÀ?
Un local de Pineda de Mar va llevar-se, un cop més, agredit, amb la valentia típica de l’anonimat i la solitud de la nit. Va ser rebentat a cops de pedra un dels ròtuls que la Peña Madridista té al nostre local social del carrer Santiago Russinyol, 21. El motiu? Només un: ésser madridistes. I, tristament, només per ser-ho, no serà l’última vegada que som víctimes d’agressions d’aquest tipus.
Mai entenem el dramatisme que existeix aquí per ser madridista. Al cap i a la fi, el Real Madrid és l’altre gran equip de Catalunya. El fet que passin aquest tipus de coses en l’època en què vivim no es correspon moltes vegades amb el tan comentat “seny català”, un terme de difícil traducció literal, però que el diccionari de la llengua catalana
defineix com “sana capacitat mental que garantitza una justa percepció, apreciació i manera d’actuar”. No obstant, actes vandàlics com aquest només subratllen la manca de respecte, de sensibilitat i de tacte, d’aquest “seny” del que tant es presumeix i que, de vegades, tant poc present està en alguns.

Pepe Ribó-Secretari-PENYA MADRIDISTA Pineda de Mar

Nom i cognoms:
Pilar Cobo

Professió:
En tràmits

Cada quant temps visites Pineda de Mar? 
Potser un cop cada mes o cada dos mesos…, no sé.

Quan vas deixar de viure, diàriament, al poble?
El 2001..

Per què vas marxar?
L’excusa va ser els estudis, però igualment m’hauria marxat tard o d’hora.

Què trobes més a faltar?
Res. Només queda una tendre nostàlgia  del meu passat (perquè és passat). Tot el que trobés a faltar no seria més que una extensió estrictament personal i sentimentaloide dels meus records, com l’antiga biblioteca, la llibreria Duran, “el relicario” , la “jijonenca” del carrer Bertomeu o aquella sala de videojocs del mateix carrer, la inolvidable gimcana de bicicletes a l’estiu, les  grans fogueres de Sant Joan (quan encara hi quedava terra per construir l’imaginari)…etc, etc…

Què creus necessari per a que la gent jove no marxi fora?
Més que oferta cultural o laboral, que és important és clar, és una qüestió d’actitut envers el poble. Si t’agrada segur que trobes quelcom per fer i divertir-te, perquè es fàcil moure’t (si tens vehicle propi, clar) ja que les distàncies del maresme són ínfimes.

Culturalment, què creus que hi manca?
Un cine club Garbí com el que hi ha a Malgrat, per exemple, o tavernes amb bona música, i amb alguns directes.

T’agradaria tornar?
No.

Ho veus possible?
No.

Nom i cognoms:
Titus Roig Puig

Professió:
Trànsit d’estudiant a professional, amb tot el que això comporta d’incertesa.

Cada quant temps visites Pineda de Mar?
Cada dues setmanes, més o menys.

Quan vas deixar de viure, diàriament, al poble?
Fa 7 anys.

Per què vas marxar?
Per anar a viure a Girona, on he cursat estudis universitaris.

Què trobes més a faltar?
És complicat respondre perquè al meu cap s’associa Pineda amb quasi tots els records infantils i persones properes. Entenent que la pregunta va més destinada cap a allò desvinculat de les nostàlgies particulars, se m’acudeixen coses com la tranquil·litat, el clima temperat de la costa, refrescar-se a la platja durant les tardes d’estiu, el Cau, el cineclub Garbí (és de Malgrat de Mar però dóna cobertura a l’Alt Maresme) i, per què no, els intríngulis de la societat pinedenca. Ah! M’oblidava d’un parell de coses: la primera, la part baixa del Carrer de Mar, on encara queden dempeus –és estrany!- unes cases antigues del barri de pescadors. També diria la Festa Major, però com que sempre hi fitxo… podríem dir la Desfesta Major i, sobretot, el Complot. Buf, quantes coses!

Què creus necessari per a que la gent jove no marxi fora?
Parteixo de la base que la gent jove de la pregunta es refereix a aquelles persones amb un caràcter més aviat inquiet i amb uns condicionants econòmics/socials favorables. D’entrada diria que no són la majoria, tot i que aquesta dada la desconec.
Però responent a la qüestió, penso que el problema nuclear de Pineda és la seva pèrdua d’identitat com a poble (és realment un poble encara?), deguda principalment al seu creixement d’habitants absolutament desmesurat durant decennis i a una manca de gestió d’aquest fenomen per part dels governs municipals respectius (desatenent un factor tan important com és la cohesió identitària), entre altres. Fem-nos la pregunta: què caracteritza a un pinedenc/a? El patrimoni historicoartístic està descuidat (l’aqüeducte romà, etc.) o en perill o destruït (Cal Vedat) i resta molt desconegut, el patrimoni natural contínuament atacat (asfalt del camí de la riera, per exemple), la memòria com a poble agrícola, pescador o industrial tèxtil no reivindicada (per què no tenim un centre d’estudis local amb beques per a investigadors?). Tal i com estan les coses, amb el gran atractiu que ofereixen les grans ciutats pel jovent, la única carta que poden jugar els pobles sense grans encants és l’estima per part dels seus habitants. I Pineda, per dir-ho d’una forma molt crua, té molts motius per no ser estimada.
Així que acotant-me d’una vegada a la pregunta, crec fonamental per evitar l’èxode de joves un canvi de rumb en la política municipal, potenciant actes festius, recuperar-ne de tradicionals i crear-ne de nous per tal que la població pinedenca en el seu conjunt s’impliqui més en la vida col·lectiva, així com un treball amb el petit comerç (impedint la despersonalització dels grans centres comercials) i sobretot, mimar molt més les entitats i associacions del poble. Per no parlar d’una aturada en sec de noves construccions, recuperació d’espais naturals, i menys agressions al casc antic del poble, tot entès amb la finalitat d’embellir Pineda i els seus racons. També caldria un major compromís dels centres educatius amb la formació dels nens i nenes cap a un respecte i coneixement del territori que els envolta, així com la seva història.

Culturalment, què creus que hi manca?
Francament trobo que per ser 25 mil persones la oferta és massa limitada. Em sembla perfecte i necessari que es mantinguin les associacions més tradicionals i arrelades a la comunitat, però trobo que falten iniciatives innovadores que intentin engrescar als vint mil que no en participen. Idees? Recuperació del Complot, més heterodòxia en la gestió de la Sala Municipal d’Exposicions, marxes populars (també de nocturnes) pel parc del Montnegre, més concerts a l’aire lliure destinats als joves, un espai de projecció de pel·lícules, i sobretot, un casal o centre cívic potent i dinàmic que coordinés i difongués tota la oferta (entenc que Can Comes queda molt lluny, d’això).

T’agradaria tornar?
Tristament puc dir que no. Tot i que això no vol dir que me n’oblidi per sempre més. Pineda forma part de mi, i com a poble que m’ha vist créixer, sempre hi tindré una vinculació sentimental.

Ho veus possible?
M’agradaria pensar que sí, però l’Alt Maresme està tan fotut!