Pensavem que potser les coses canviaríen amb un nou govern al nostre poble, però es veu que res canvia, els que són a dalt segueixen movent-se pels mateixos interessos. El festival sísifo, proposat per un grup de joves de Pineda, semblava que seria una realitat, però, com no, tot allò que s’intueixi abans d’unes eleccions no deixa d’ésser un miratge.

Aquest cap de setmana, per fi, he anat a Pineda. Ja feia gairebé un mes que no pujava; entre treballar i estudiar, ja se sap. Fins i tot començava, com passa sempre que fa molt de temps que no estem a un lloc o que no veiem a algú, a recordar només coses agradables del meu poble.

El viatge en tren ja no ajuda. Les cares esgotades i llargues són contagioses; tot plegat et porta a un estat d’apatia que comença a completar aquella memòria parcial de bons records.

Surto de l’estació i pujo pel carrer de mar cap a l’ajuntament. No fa pas massa fred, ni massa vent. Són tot just les sis de la tarda però gairebé no es veu ningú pel carrer. Qui volta ho fa amb vergonya, ràpid. El carrer és només un tràngol, un tràmit pesat. No hi ha res a veure, ni cap motiu per aturar-se enlloc. Em ve al cap la descripció que fa Josep Pla de la pensió en la que viu al seu carrer estret: un negoci que s’aguanta per inèrcia, que es porta sense ganes, apàticament. Massa sovint Pineda encaixa en aquesta descripció.

Nom i cognoms:
Susana Rodríguez Navarro

Professió:
Estudiant i caixera

Cada quant temps visites Pineda de Mar?
Els caps de setmana després de sortir de la feina

Quan vas deixar de viure, diàriament, al poble?
Quan vaig començar els meus estudis a la Universitat

Per què vas marxar?
Per estudiar la carrera.

Què trobes més a faltar?
El poble en general i el fet d’estar amb la família.

Què creus necessari per a que la gent jove no marxi fora?
Poder fer la seva feina desde Pineda.

Culturalment, què creus que hi manca?
No crec que manqui res sincerament. En general estic contenta amb les activitats i institucions del poble.

T’agradaria tornar?
Sí, de fet m’agradaria poder treballar al mateix col·legi on vaig estudiar, al Jaume I, donant classes a noves generacions.

Ho veus possible?
Sí. Tinc l’esperança de que així sigui.

Nom i cognoms: 
Francesca Viana Catalán

Professió:
En recerca, Però vaig estudiar història de l’art.

Cada quant temps visites Pineda de Mar?
Ara feia gairebé un any que no la visitava, però quan no hi ha un munt de kilòmetres pel mig acostumo a anar cada dos o tres setmanes per veure a la mare.

Quan vas deixar de viure, diàriament, al poble?
No recordo exactament, però crec que va ser l’any 2000. Tot i així, he passat llargues temporades a Pineda després del “trasllat”.

Per què vas marxar?
Perquè començava la carrera i havia triat fer-la a Barcelona.

Què trobes més a faltar?
Del poble, el mar i la muntanya. De la llar moltes coses més.

Què creus necessari per a que la gent jove no marxi fora?
Si la gent jove marxa fora per motius personals o perque prefereixen la ciutat, Pineda no té res a fer. Un poble mai podrà oferir les mateixes coses que una ciutat com Barcelona o Girona per exemple.

Ara bé, com a poble Pineda està bé. Té platja, muntanya i un munt de bars. I per viure, encara que l’habitatge és caríssim, no ho és més que altres llocs.

D’altra banda, si els bars o discoteques amb música comercial no són la teva manera de passar-ho bé, no hi has de fer res a Pineda. Culturalment, de Pineda no podem ni parlar-ne.

Culturalment, què creus que hi manca?
Per començar, una llibreria digna i un cinema. Videoclubs amb una oferta més interessant i un centre cultural que també aposti, a més de per la dansa del ventre, per cursos d’art i humanitats.

T’agradaria tornar?
La veritat és que no.

Ho veus possible?
No més difícil que viure a Barcelona.

Nom i cognoms:
Albert Pérez Fernández

Professió:
Estudiant

Cada quant temps visites Pineda de Mar?
Cada cap de setmana, encara que ara mateix estic a Alemanya fent un erasmus des de
fa dos mesos, per tant, aniré a Catalunya per Nadal 8 dies, i l´any que ve suposo
que hi tornaré per Setmana Santa potser.

Quan vas deixar de viure, diàriament, al poble?
Fa uns set anys que visc a Girona, per tant, des del 2000 més a menys.

Per què vas marxar?
Per estudiar a la Universitat. Vaig estar un any anant a la UB, pero no em van agradar algunes coses d’alla i vaig decidir demanar un trasllat d’expedient a Girona. A més, m’havia d’aixecar molt aviat per agafar el tren, alguns dies fins i tot abans de les 6. A Girona estic molt millor al pis que hi tinc llogat.

Què trobes més a faltar?
Particularment hi trobo a faltar una escola oficial d’idiomes.

Què creus necessari per a que la gent jove no marxi fora?
Per demanar que no quedi, no estaria gens malament una universitat i una escola oficial d’idiomes. Que ningú pensi que és descabellat. Prop d’on visc aquí a Alemanya hi ha un poble que es diu Clausthal-Zellerfeld, el cual té 15.000 habitants i una universitat bastant prestigiosa. Aixó en el meu cas, hi haurá altra gent que marxará per altres motius, és clar.

Culturalment, què creus que hi manca?
Pineda té uns 25.000 habitants, aixó vol dir mai arribará a tenir les prestacions d’una ciutat; per tant no pot satisfer les aspiracions que tenim els joves, en el meu cas cercar una universitat, amb el que aixó comporta: una bona biblioteca, una bona videoteca, moviment cultural, vida i oferta nocturna, conéixer gent d’altres paisos que ve a estudiar…

T’agradaria tornar?
És clar, de fet hi vaig cada cap de setmana, encara que ara mateix no puc. Hi tinc la familia i els amics, sempre m’agrada passar uns dies a Pineda.

Ho veus possible?
Quedar-se a viure a Pineda essent jove és limitar-te a tu mateix. El món és molt gran, i avui dia tenim les companyies low cost al costat. Per tant, ara per ara, no veig possible limitar la meva vida essent jove. En un futur podria ser.

¿AQUEST ES EL SENY CATALÀ?
Un local de Pineda de Mar va llevar-se, un cop més, agredit, amb la valentia típica de l’anonimat i la solitud de la nit. Va ser rebentat a cops de pedra un dels ròtuls que la Peña Madridista té al nostre local social del carrer Santiago Russinyol, 21. El motiu? Només un: ésser madridistes. I, tristament, només per ser-ho, no serà l’última vegada que som víctimes d’agressions d’aquest tipus.
Mai entenem el dramatisme que existeix aquí per ser madridista. Al cap i a la fi, el Real Madrid és l’altre gran equip de Catalunya. El fet que passin aquest tipus de coses en l’època en què vivim no es correspon moltes vegades amb el tan comentat “seny català”, un terme de difícil traducció literal, però que el diccionari de la llengua catalana
defineix com “sana capacitat mental que garantitza una justa percepció, apreciació i manera d’actuar”. No obstant, actes vandàlics com aquest només subratllen la manca de respecte, de sensibilitat i de tacte, d’aquest “seny” del que tant es presumeix i que, de vegades, tant poc present està en alguns.

Pepe Ribó-Secretari-PENYA MADRIDISTA Pineda de Mar

Nom i cognoms:
Pilar Cobo

Professió:
En tràmits

Cada quant temps visites Pineda de Mar? 
Potser un cop cada mes o cada dos mesos…, no sé.

Quan vas deixar de viure, diàriament, al poble?
El 2001..

Per què vas marxar?
L’excusa va ser els estudis, però igualment m’hauria marxat tard o d’hora.

Què trobes més a faltar?
Res. Només queda una tendre nostàlgia  del meu passat (perquè és passat). Tot el que trobés a faltar no seria més que una extensió estrictament personal i sentimentaloide dels meus records, com l’antiga biblioteca, la llibreria Duran, “el relicario” , la “jijonenca” del carrer Bertomeu o aquella sala de videojocs del mateix carrer, la inolvidable gimcana de bicicletes a l’estiu, les  grans fogueres de Sant Joan (quan encara hi quedava terra per construir l’imaginari)…etc, etc…

Què creus necessari per a que la gent jove no marxi fora?
Més que oferta cultural o laboral, que és important és clar, és una qüestió d’actitut envers el poble. Si t’agrada segur que trobes quelcom per fer i divertir-te, perquè es fàcil moure’t (si tens vehicle propi, clar) ja que les distàncies del maresme són ínfimes.

Culturalment, què creus que hi manca?
Un cine club Garbí com el que hi ha a Malgrat, per exemple, o tavernes amb bona música, i amb alguns directes.

T’agradaria tornar?
No.

Ho veus possible?
No.

Nom i cognoms:
Montse Sanagus

Professió:
Mercenària de l’escriptura

Cada quant temps visites Pineda de Mar?
Cada dues setmanes

Quan vas deixar de viure, diàriament, al poble?
Només he viscut esporàdicament

Per què vas marxar?
Hi ha tota una vida més enllà de la CN II

Què trobes més a faltar?
Activitats estimulants, cine, cultura, més festa de perfils menys convencionals i joves

Què creus necessari per a que la gent jove no marxi fora?
Un canvi radical que pot començar a poc a poc… però ja!!

Culturalment, què creus que hi manca?
Ganes de fer coses noves i les de sempre, cine, teatre, festivals…

T’agradaria tornar?
Fins que no hi hagin alguns canvis, no crec

Ho veus possible?
Hi ha certa corrent esperançadora entre la gent jove, a veure què passa